FITXA DE LECTURA

​
​·Títol: Carta d'una desconeguda.

·Autor: Stefan Zweig.

·Nacionalitat: alemanya.

·Idioma: alemany.

·Any de publicació: 1922.

·Gènere literari: novel·la romàntica.

·Versió cinematogràfica: Carta d'una desconeguda (1948)​.​





ARGUMENT

​

El llibre és una confessió. Una confessió d'una dona profundament 

enamorada d'un escriptor que la ignora, que no la recorda per moltes 

vegades que la vegi. L'autora de la carta s'enamora d'ell quan era tan sols una adolescent. Ell vivia al pis de davant i ella l'admirava silenciosament. Van passar els anys i aquesta admiració es va convertir en amor. Un amor incondicional, gairebé una obsessió, però no correspost.​





APARICIÓ DE CARTA D'UNA DESCONEGUDA EN LA GRAMÀTICA DE L'AMOR

​

Carta d'una desconeguda és el tercer llibre que el professor de literatura de Saint Roberts li proposa a la Irene per a que el se'l llija a les classes de la gramàtica de l'amor.

Carta d'una desconeguda comprén des del capítol 12 fins al capítol 13. Al llibre es conta que un escriptor rep una carta d'una dona desconeguda per a confesar-li el seu amor. En eixa carta li conta que en el passat van tindre uns encontres amorosos dels quals van tindre un fill, que acabava de morir. L'escriptor mai va ser capaç de saber qui era aquesta dona i cada vegada que es creuava amb ella era com si la vera per primera vagada i si ella li haguera dit abans el que sentia per ell, ell sabria qui és ella i si ell també sentia el mateix per ella:



''Si duem dins una passió i no la confiem a ningú, ni tan sols a la persona que més ens estima, s'acabarà estancant, podrint-se''. (pàg. 106)



El llibre de La gramàtica de l'amor té a vore amb el llibre Carta d'una desconeguda que als dos llibres hi ha una protagonista que està enamorada d'un xic i eixe xic no vol res o no sap qui és, perquè ella no ha demostrat el seus sentiments cap a ell i diu que si porten dins del seu cor la passió per alguna persona cal demostrar-ho o dir-li-ho a algú perquè si no es confia a cap persona, allò que més estima s'acabarà quedant dins i anirà podrint-se:



''L'amor que roman ocult, que no s'expressa esdevé un monstre que devora cors. Cal arrriscar-se i deixar-lo sortir, malgrat el risc d'estavellar-se''. (pàg. 105)

​