FITXA DE LECTURA



·Títol: Anna Karénina.

·Autor: León Tolstói.

·Nacionalitat: russa.

·Idioma: rus.

·Any de publicació: 1877.

·Gènere literari: novel·la romàntica.

·Versió cinematogràfica: la pel·lícula Anna Karénina s’estrena 

a Espanya el 13 de març de 2013. Anna Karénina (2012)

​(Trailer subtitulat en castellà).





ARGUMENT



Anna Karénina va ser una dama de l'alta societat russa, casada 

amb un funcionari de Sant Petersburg, que va arribar a Moscou

amb una missió especial. El seu germà, Esteban Oblonsky, li va

demanar que li ajudara a fer les paus amb la seua esposa, Dolly,

que acabava d'assabentar-se de que ell li havia sigut infidel amb

la institutriu dels xiquets. Durant el camí, Anna va conèixer

una senyora que anava a Moscou a visitar el seu fill, el comte Wronsky. A l'estació del ferrocarril Anna coneix el comte Wronsky. Els dos es van quedar perduament enamorats l'un de l'altre. Després d'arreglar els problemes familiars del seu germà Anna es va anar a Sant Petersburg per a evitar l'increment dels zels de Kitty, la germana de Dolly, la qual estava enamorada de Wronsky. Este, a l'assabentar-se de que Anna s'havia anat a Sant Petersburg, va decidir anar darrere d'ella en el mateix tren, on es van trobar i ell li va fer la seua declaració d'amor. Anna va tractar de rebutjar-ho.

En Sant Petersburg, Wronsky va continuar buscant l'amor d'Anna, la qual, temps després, se'l va concedir. En eixos moments la passió desenfrenada d'ambdós no tenia temps ni lloc i, per això, van buscar qualsevol instant per a trobar-se. Eixa relació existent entre ambdós no va passar desapercebuda en la societat, la qual cosa va fer que Karénina, l'espòs d'Anna, sospitara del romanç. Karénina va decidir enfrontar la realitat, preguntant-li a Anna si existia quelcom entre ella i el comte Wronsky, a la qual cosa ella li responia amb evasives. Temps després, Anna va quedar embarassada de Wronsky i açò la va sumir en un estat de profunda depressió. Karénina li va comptar al seu amant el seu estat i les preocupacions respecte a la reacció de Karénina a l'hora d'assabentar-se. El comte, al veure el seu estat d'angoixa, li va proposar a ella un pla de fugida, però esta ho va rebutjar. Mesos després Anna va donar a llum a una bella xiqueta. El part va ser summament difícil i Anna queda a la mercè de la mort.

Després de millorar-se, Wronsky, ella i la xiqueta se'n van anar de viatge a l'estranger i van viure una temporada a Itàlia. Alguns mesos després ells van tornar a Rússia i es van instal·lar al camp, on van viure un temps. Durant eixa època les preocupacions d'Anna i Wronsky sobre el seu estat social i legal van ser en augment. Fins que el comte va demanar al germà d'Anna que estava de visita en sa casa, que parlara amb Karénina sobre la possibilitat d'un divorci i la restauració dels drets legals d'Anna sobre el seu fill Sergio. Esperant el divorci els protagonistes de la novel·la es van anar a Sant Petersburg, on es van desencadenar els zels i la crisi neuròtica d'Anna. El silenci de Karénina va agreujar la crisi emocional d'ella. Durant eixa penosa estada en la ciutat, l'amor desenfrenat que Anna sentia per Wronsky es va convertir en una obsessió malaltissa, ja que a cada moment que ell no es trobava amb ella, se l'imaginava amb una altra dona.
Finalment, sense esperar la resposta de Karénina ells van decidir anar-se al camp, però abans Wronsky va haver d'anar a veure la seua mare. Açò va embogir Anna, ja que creia que estava amb una altra dona ajudat per sa mare. Karénina decideix anar a la casa de la vella comtessa per a confirmar les seues sospites, les quals no tenien cap base ja que el comte li era fidel al seu amor i ella era l'única dona de la seua vida. Durant el viatge cap a la casa de la mare, Anna seguia aclaparada amb els seus pensaments negatius sobre que la vida per a ella no tenia cap valor i que Wronsky ja no la volia. En una de les parades que va fer el tren, Anna baixa pensant en la seua situació i conclou que l'única salvació per a ella era la mort. I al pensar això, va caminar lentament cap a la via del tren, on es va inclinar cap a les goles de la locomotora, la qual va acabar cruelment amb la seua existència.





APARICIÓ D'ANNA KARÉNINA EN LA GRAMÀTICA DE L'AMOR



El llibre Anna Karénina apareix als capítols 15 i al 16. El 15 s'esté des de la pàgina 113 fins a la pàgina 119 i el 16 s'esté des de la pàgina 121 fins a la pàgina 126.
Este llibre es el que li mana llegir el professor Peter Hugues a Irene per una de les classes de la gramàtica de l'amor.
Irene s'identifica amb la part en la que Anna i el seu marit estan a una cursa de cavalls, en la cursa hi ha un genet que es cau i resulta ser que es l'amant d'Anna, ella tota desesperada mostra que sent alguna cosa per ell i es posa en evidència davant del seu marit i tota la societat que hi havia, perquè hi havia un comentari que li recordava al seu professor, Peter Hugues:



''RAKHMÀNINOV CONCERT NÚM. 2. Els sentiments sempre acaben aflorant''. (pàg. 122)



El comentari, que li havia fet pensar immediatament en el Peter Hugues, apareixia al final d'una escena molt emocionant en la qual l'Anna assisteix amb el seu marit a les curses de cavalls.



​

RELACIÓ D'ANNA KARÉNINA AMB IRENE

​

Un dia, Irene estava a classe d'història, tot el món tenia la mirada fixa en Irene perquè aquell dia va decidir posar-se guapa, quan la professora va entrar va dir que parlarien sobre la Rússia imperial:

''La classe d'aquell dia tenia un al·licient especial per a ella, perquè parlarien de la Rússia imperial. A la Irene l'interessava el final del segle XIX, tres dècades abans de la Revolució Russa, perquè era l'època en què estava situada Anna Karénina, el clàssic de l'amor''. (pàg. 115)



La professora manà repassar durant deu minuts les sis pàgines del llibre de text. Després dels deu minuts la
professora va empassar com sempre a dir un muntó de preguntes als alumnes, la professora li va dira a Heather que començarien per ella. Li va preguntar una pregunta i no se la sabia pel que li va donar altra oportunitat, com era d'esperar, tampoc se la sabia, pel que Irene, molt astuta, va dir en veu baixa la resposta, a lo que la professora va dir:



''-Moltes gràcies, Irene- va dir pronunciant el seu nom a l'anglesa: Ai-ri-nii-. Com que et veig amb ganes de xerrar, digues, si us plau, el nom de tres escriptors de l'edat d'Or russa, és a dir, del segle XIX''. (pàg. 117)



La Irene amb molta tranquil·litat, va respondre a la pregunta de la senyoreta Clotis o, com tot el món li deia, la cacatua:



''-Puixkin, Tolstói i Dostoievski- va respondre sense vacil·lar''. (pàg. 117)



Un divendres per la vesprada, Irene estava llegint a les grades de la pista d'atletisme, quan va encontrar una nota. Aquesta nota li va donar una petita pista sobre qui la va escriure:



''RAKHMÀNINOV CONCERT NÚM. 2. Els sentiments sempre acaben aflorant''. (pàg. 122)

El comentari que li havia fet pensar immediatament en el de Peter Hugues, apareixia al final d'una escena molt emocionant en el qual l'Anna assisteix amb el seu marit a les curses de cavalls.
La Irene no sabia a què atenir-se. Estava segura que les notes pertanyien al seu professor, però no sabia si les havia posat perquè les trobara o si les havia escrit anys enrere i ella les llegia ara per casualitat.

Poc després d'encontrar aquesta nota, Marcelo es va caminar cap a la Irene i va a començar a parlar sobre el llibre d'Anna Karénina, d'atletisme i finalment van acabar fent una cursa:



''-Quin coi de totxo de llibre t'estàs llegint! Anna Karénina... de què va?
-És una mica llarg d’explicar [...].

-Et repto a un cursa fins al penya-segat''. (pàgs. 23 i 24)

​

Al acabar la cursa Irene i Marcelo van acabar abraçats i va començar a sortir la màgia entre els dos.

​