CARTES D'HIVERN, D'AGUSTÍN FERNÁNDEZ: Encarna Fernández
Jo m'identifique sobre tot amb Adia perquè quan em proposen un repte, fins que no el complisc, no pare. Però si m'haguaren dit d'anar a una casa embruixada haguera dit que sí per a viure una experiència inoblidable com li ocorren a tot els personatges d'aquest llibre. Em sent més identificada amb Adrià perquè es preocupa pel seu amic i li envia les cartes a la seua germana per a que les done al policia, però que ella no les obrirà si no fora necessari, i jo sempre em preocupe pels altres però no de la mateixa manera que Adrià, sinó a la meua manera.


EL GUARDIÀ DE L'ANELL, DE VICENT PASQUAL: Cristian Gil i Marcos Serra

"Sóc un noi molt aventurer i sóc un apassionat de la història". (pàg. 27)



"Alguna vegada he pensat què seria jo sense el meu cabell". (pàg. 36)



"Tia, demà ens anirem d’excursió a la cova, no em facis esmorzar". (pàg. 52)



"Xiquet, menja l'entrepà, que si no menges les dones no et voldran". (pàg. 14)

EL LLEÓ RIF, DE MARIANO CASAS: Carlos Rodrigo

​Gaspar, el protagonista, és un xic que s'encontra intern en un col·legi, quan el seu pare mor, el seu germanastre es fa càrrec d'ell i el cuida a sa casa, el seu germanastre ha de fer una expedició a l'Àfrica i ell el va acompanyar i va madurar en aquell viatge. Es va convertir en tot un home.

ET RECORDE, AMANDA, DE GEMMA PASQUAL: María Cortés

​No m'he identificat massa amb ella perquè el que li ha passat a la seua família mai ho he viscut, de vegades, posa en el llibre que a Espanya està tot bé perquè al vore tot el que passava allí a Xile, envien a la mare d'Amanda a Gandia amb els iaios perquè estiguera millor i no visquera tot el que estava passant allí perquè era massa xicoteta per a patir. Encara que en el tema amorós potser m'identifique més perquè també he viscut moments de tensió i alguna que una altra discussió i per això en eixe tema m'he identificat mes que en el tema de Xile i la seua família.​

Amanda era una xica de 17 anys que vivia a Gandia amb els seus pares. La relació amb sa mare no era molt bona. Hi havia vegades que discutien, però en canvi la relació amb son pare era molt millor que amb la mare. Ella tenia una gran mania, que era la de portar sempre damunt la guitarra perquè mai se separava d'ella on ella anava, anava la guitarra, quan tenia problemes sempre agafava la guitarra, cantava i s'oblidava de tot el que li havia passat. Tenia a la seua millor amiga, Aitana, amb la qual sempre estava, i es comptaven tot i es deien tot, encara que alguna de les coses que no els assentara bé, però elles sempre es deien tot. També té un amic, del qual s'enamora, que s'anomena Marc i que en la novel·la apareix com el seu nóvio.

ET RECORDE, AMANDA, DE GEMMA PASQUAL: Gloria López

​La protagonista d'aquesta novel·la és una jove anomenada Amanda, li agrada molt la música, doncs sempre va amb la seua guitarra. El seu nuvi s'anomena Marc, és universitari.

Solament em sent identificada amb la protagonista en què m'agrada molt la música, però ella toca la guitarra i, en canvi, jo toque la flauta travessera.

Crec que no em sent identificada en més coses perquè Amanda és més major que

jo, ella viu amb la seua mare i el seu pare i jo amb els meus pares i el meu germà,

la protagonista té la família per part de sa mare en un altre país i la meua família

viu tota a Espanya.

FI DE CULS A MALLOLCA, DE PASQUAL ALAPONT: Gema Fernández

​Jo, majoritàriament, m'identifique amb tots ells perquè crec que el viatge de fi de curs nostre amb les meues amigues va a ser igual de fantàstic, però, sobretot, m'identifique amb Helena perquè és una xica sincera que sempre diu la veritat, però un dia ella va posar-li les banyes al seu noi per un altre que era el xic que totes volien i desprès se n'adonà que li agradava el seu noi de sempre.​​

En definitiva, jo crec que és una xica molt bona amb tots i fa el que tots els joves badoquegen amb uns i amb altres, però al final assenten el cap.

​

 

​

​

​

​


JO TAMBÉ SÓC UNA MANIÀTICA, DE ANN MCPHERSON I AIDAN MACFARLANE: Hayet Bouhaden

L'ESCOLA SECRETA, DE MARIANO CASAS: Carlos Adrián

​El personatge amb qui mes identificat em sent es amb Felix, que és el protagonista del meu llibre, una de les primeres coses amb les quals m'identifique es que l'hi agrada llegir molt, com a mi, és un xic curiós, com jo, i l'hi agrada investigar sobre les coses que ocorren al seu voltant. També li agraden les emocions fortes i és valent i això és una cosa que a mi m'agrada sentir, també l'hi agraden les ciències i aquesta és una de les assignatures que més m'agraden. La relació amb la família es que s'anomena com el meu tio. I altres relacions són que sap parlar valencià i viu a la Comunitat Valenciana.

L'ESCOLA SECRETA, DE MARIANO CASAS: Toni Morcillo

​Felix és molt curiós ja que s'embolica en una trama fosca que té a vore amb gent sinistra. Eixes persones són les que van escriure les pàgines més terribles de la història d'Europa. Felix com és tan valent que resol l'enigma ell sol per a poder salvar la seva vida.


L'ESTRANYA MORT DE BERTA, DE JOAN PLA: María Deltoro

Ferran, el protagonista d'aquesta novel·la, és un xic, valent i covard al mateix temps, que viu a Gandia. Ell sap que no ha assassinat Berta, perquè se l'estimava, però la covardia el fa fugir. Això passa molt hui i a tothom, encara que no com en aquesta ocasió. Moltes vegades ens sentim culpables quan no hem fet res i hem de fugir d'aquest món prejudiciós en què vivim, però els prejudicis de la gent són solament prejudicis, pel qual no hem de fer cas, cal passar de llarg, encara que sigui complicat o impossible, com en aquest cas. Ferran també és un jove adolescent com nosaltres que, a poc a poc, va madurant i que encara no sap el que ha de fer. Tenim dubtes, com tothom, però cal resoldre'ls. Al llibre, amistats recuperades, perquè sempre és sempre i Ferran sap perdonar sense cap rancor, crec que això ho hauriem de fer tots. També és bon actor, o se li dóna bé això de mentir, ja que va aconseguir arribar a Sort sense ser agafat per la policia i poques vegades dormint al carrer, perquè la gent, a vegades, també és bona i solidària. Supose que com molta gent. També ens adonem que sempre hem tingut la solució al problema davant nostre, des del principi, però no hem fet res, com li passa a Ferran amb l'arracada. Hi ha vegades que necessiten ajuda per a entendre les coses, per molt simples que siguin. Crec que molta gent s'identificarà amb aquest personatge, per tot el que ha hagut de passar. A més, sembla que Ferran és un xic amb bona forma, sabut i simpàtic, això crec que jo també.



L'ESTRANYA MORT DE BERTA, DE JOAN PLA: Begoña López

M'identifique amb Irene ja que ajuda Ferran a no sentir-se culpable per la mort de

Berta, i jo intente ajudar en el que puc quan algú ho està passant malament o li

ha ocorregut alguna cosa. També el va ajudar esbrinant coses i jo doncs intente

ajudar les meues amigues en coses d'aquest tipus i el motivava perquè no estiguera

malament. A la novel·la s'insinua que Irene és bonica però físicament no m'identifique

amb ella. També és optimista, lluitadora, simpàtica, i solidària. És una bona xica.



L'ILLA DEL FARAÓ, DE JOAN PLA: Ismael Sosa

Els protagonistes són Eduard i Meritxell. Els personatges secundaris són Tomàs, Alícia, Bernat, Míriam i el vell pescador. Jo m'identifique amb Meritxell i Eduard psíquicament perquè ens agraden coses semblants com la natura i la gimnàstica.


"Li agradava la natura, li encantava la gimnàstica". (pàg. 10)
​
Però m'identifique més amb Meritxell perquè, com jo, és molt capgrossa i no li fan canviar d'idea fàcilment. Físicament, més amb Eduard perquè és un noi de 3r de BUP, alt i prim.

"Eduard és un estudiant de 3r de BUP". (contraportada)

I amb Tomàs també, perquè li agrada el rock and roll, com a mi.



LA LLUNA.COM, DE CARE SANTOS: Julen Ortí

La protagonista és una xica de dèsset anys que té un gran problema, el seu nas. La seua vida amorosa ha sigut desastrosa, ja que només a tingut un nóvio, que li va durar mitja hora. Té una bona personalitat. Li agrada llegir, escribir versos d'amor, històries que li agradaria viure i obres de teatre. També li agrada els esports de risc, com el fly-surf. No diu res de la seua familia. El personatge, en cara que és una xica, m'identifique en la part del caràcter. És amable, simpàtica, agradable, però quan es fiquen amb ella els respon ràpidament, com jo a vegades. També es molt llesta i a mi també m'agraden els esports, però no de risc.

​

​MARINA, DE GEMMA PASQUAL: Andrea Edo

​​Els personatges són: Marina, una xicona de setze anys amb els cabells molt rulls i obscurs, els seus ulls negres brillaven com estels quan estava alegre. Era molt aficionada a les compres, tant que quan estava trist se n'anava als grans magatzems.

​
"-Benvinguda al món laboral, filla, aquestes coses passen. No et preocupes, de

segur que et tornaran a telefonar.

-Sí, de segur. -digué no gens convençuda.

-Saps què faré? Et donaré un avançament perquè et compres roba, i ja em pagaràs. -Moltes gràcies! Anem-hi ara! -va dir ella més contenta.

Li agradava tant anar a la moda, que tenia un veritable desfici per estrenar coses: tant que, en sentir les paraules "comprar roba", quasi oblida la petita decepció a l'agència de cangurs".

​

Li agradava viure amb la seua àvia, es sentia més segura. M'identifique amb ella perquè a mi també m'agrada viure amb la meua àvia.

MENJARÉ BOLLYC@OS PER TU, DE PASQUAL ALAPONT: Laura Montesinos

El protagonista és més Ramon que Cristina, encara que els dos ixen per igual, el

Ramon és el que es nota més enamorat, i el que parla d'intoxicar-se amb bollycaos

perquè no pot estar amb Cristina. Però com he de parlar de la identificació que he

tingut amb el personatge en llegir la novel·la, parlaré de Cristina, únicament perquè

es una noia.

Principalment, em sent poc identificada amb ella, però contaré el que li passa, i els

problemes que té amb Ramon i, a més, el seus problemes de família no són molts comuns, però els d'amor amb Ramon si són molt comuns a la realitat.

El pare de Cristina decideix muntar una orxateria a Londres i tota la família es

muda allí per a començar el nou projecte del pare. Al noi de Cristina, Ramon, açò

no li va agradar gens i, al final, van decidir que s'escriurien correus tots el dies i es

mantindrien informats l'un a l'altre de com passaven els dies.

Però van coneixent altres persones i es van adonar de que, amb la distància, no poden fer res. Al principi Ramon no vol acceptar.

Finalment, Cristina coneix Tomasso, i Ramon es declara a Fabiola, i malgrat que

acordaren que el seu amor no s'acabaria per la distància, Cristina i Ramon van fer

les seues vides per separat amb la frase final de Cristina.



"Que sigues molt feliç, i no oblides que, passe el que passe, tu seràs sempre la meua

puceta". (pàg.157)

​

TOT ET SERÀ PRES, DE PAU JOAN HERNÀNDEZ: Sandra Martí
​
TOT ET SERÀ PRES, DE PAU JOAN HERNÀNDEZ: Ángela Serra

​Jo m'he identifique amb el noi malalt. Jo tinc els cabells negres, ulls petits, no sóc molt prima, nas un poquet estret i celles primes. Sóc valenta, simpàtica, tinc molts amics i també, com ell, tinc una amiga anomenada Maria.



"I ell té ells cabells d'un negre suau, ells ulls petits, nas estret, té le celles primes, també té els trets ben definits, té molts amics que ell els estima, es molt aventurer, valent simpàtic te pares que li estimen i una amiga anomenada Maria". (pàg. 13)



En canvi, no em sent identificada amb ell perquè jo no estic ara malalta, jo no sóc un xic, no tinc ni noi ni noia, jo no he preparat mai una eixida i no he abandonat tot jo sola per a morir en la muntanya, i tampoc m'he mort.



"En canvi, ell estava malalt, tenia noia, era un xic, ell amb l'ajuda de Xavier havia preparat l'eixida, també ell ha abandonat la clínica sol". (pàg. 38)

​