CARTES D'HIVERN, D'AGUSTÍN FERNÁNDEZ: Encarna Fernández

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

De terror i misteri.



"Estimat Xavier: Si has arribat fins ací, és que ja saps la veritat. Però, potser, encara no has caigut en les seues trampes, potser encara et pots salvar. No em busques més perquè jo ja estic perdut. Si em veieres ara, em fugiries. Per a entendre-ho, hauries de veure les coses que jo he vist, hauries de saber què hi ha ací baix. Si trobara les paraules per a dirte què hi ha ací, per a dir-te en què m'he convertit, et tornaries boig per sempre. Ves-te'n i abandona el poc que queda de mi! Mentre llegia aquestes paraules, vaig sentir un soroll que procedia de la petita cel·la". (pàg. 101-102 .)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

​És de ciència ficció.​

​

"I així, passant d'una imatge a l'altra, he trobat el gravat que m'havia cridat l'atenció aquest matí, el de la jove que mirava per la finestra de la seua habitació. No t'ho creuràs, deus pensar que estic boig! Però t'ho he de contar, he de deixar constància d'aquestes coses sobre un paper, o acabaré per creure, realment, que desvarie. Recordes bé la descripció que et vaig fer del gravat la primera vegada que el vaig veure? Bé, quan l'he mirat un altra vegada, la jove ja no mirava per la finestra! Li hauria resultat molt difícil, perquè la finestra era tancada i la jove dormia al seu llit, amb una expressió tensa en el rostre, com si tinguera un malson". (pàg 68-69)



EL GUARDIÀ DE L'ANELL, DE VICENT PASQUAL: Cristian Gil i Marcos Serra

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

D'amor.



"Anna i Ferran romangueren una bona estona asseguts al pedrís. Quantes coses tenien a contar-se, promeses d’etern amor, juraments de fidelitat". (pàg. 70)

​

·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

D'història.



"Vam anar a la mesquita de Xara a trobar més pistes de l'anell del profeta que tres segles abans havien estat ocultant els moriscos". (pàg. 83)



EL LLEÓ RIF, DE MARIANO CASAS: Carlos Rodrigo

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

El lleó Rif és una novel·la d'aventures, ja que el xic protagonista del llibre va anar amb el seu germà major a l'Àfrica a fer una expedició i de no ser més que un integrant més, es va convertir en el més important de tota l'expedició.



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDARIA:



ET RECORDE, AMANDA, DE GEMMA PASQUAL: María Cortés

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:
La històrica. En quasi tot el llibre es tracta aquest tema. Fa molts anys, quan la mare d'Amanda era xicoteta dictava Pinochet. Van passar moltes coses que Amanda no savia i que preguntava per a entendre tot el que passava. eixe dia en el qual es va posar de dictador Pinochet. Açò es demostra des de la pàgina 86 fins a la 98, que és quan Amanda pregunta a la seua iaia sobre tot el tema, i de la pàgina 121 a la pàgina 124, que és quan Amanda es troba a Londres i està amb el seu oncle i també li pregunta per a tindre-ho tot clar.

​

·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:​

La romàntica. Quan Amanda s'enamora del xic més ben plantat de tota Gandia i ell d'ella, i es aleshores quan decideixen eixir. Però també hi ha altres escenes on Amanda es troba amb diversos xics i li pareixen guapos i queden. Durant tot el llibre, Amanda ix com la nóvia de Marc, que és el xic amb què està, però quan ella se'n va a Londres a resoldre tot el tema de Pinochet, van tindre una gran discussió que acabà amb la relació. Un altre lloc en què ella també es troba amb un xic va ser quan Amanda va anar a buscar un disc a una botiga i el dependent era guapo i van quedar per a parlar perquè ell també li interessava tot el tema de Pinochet. Una altra de les escenes és quan ella se'n va a Londres a resoldre-ho tot. Mentres ella està posant una foto de la seua tia on estava en lloc dels desapareguts i dels morts que van haver-hi, un xic li va fer una foto i ella s'enuixà, després, en altres manifestacions anava i es trobaven fins que ell li va invitar a una festa i, mentres ella estava a Londres, es veien.



ET RECORDE, AMANDA, DE GEMMA PASQUAL: Gloria López

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:​

Crec que aquesta novel·la és històrica perquè narra la història de la dictadura feixista de Pinochet a Xile i els desapareguts que van haver en la dècada dels setanta, centrant-se en la família d'Amanda, una jove d'uns 17 anys que, després de l'arribada de la seua àvia de Xile a sa casa, descobreix el secret més ben guardat de sa mare.



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

Crec que, a banda de ser una novel·la històrica, és també dramàtica pels desapareguts que van haver en Xile, entre els quals hi és Amanda, la tia de la protagonista i el seu amic. L'àvia va contar a Amanda l'última vegada que va vore la seua filla.



"Aquell matí, l'Amanda es va llevar molt d'hora. Estava neguitosa perquè havia de llegir la carta de l'avi Lluís en l'exposició sobre els horrors de la guerra civil i del feixisme. Recorde perfectament el lema. Ja coneixes tota la història, en definitiva la història de Xile, una de tantes històries de persones amb les vides destrossades per l'ambició d'una persona, Augusto Pinochet". (pàg. 86-98)



Per la malaltia de l’àvia.

"L'àvia estava malalta, tenia càncer, per això es va a viure a casa d'Amanda amb ella i els seus pares". (pàg. 26-27)



També crec que pot ser un poquet romàntica perquè Amanda té el seu amor, el Marc, que en començar la novel·la estan molt enamorats, però mentre va avançant el llibre la relació va trencant-se.

"La seua relació es va refredant un poquet perquè Amanda ara pensa més en coses més importants, ella havia canviat, havia crescut, ja no era tan superficial com feia només uns quants mesos". (pàg. 81)



FI DE CULS A MALLOLCA, DE PASQUAL ALAPONT: Gema Fernández

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Aquesta novel·la és una novel·la d'amor.



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

I, secundàriament, és una novel·la de desamor.



JO TAMBÉ SÓC UNA MANIÀTICA, DE ANN MCPHERSON I AIDAN MACFARLANE: Hayet Bouhaden



L'ESCOLA SECRETA, DE MARIANO CASAS: Carlos Adrián

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

El tipus de novel·la predominant és el misteri.



"-Tobies Bosch? Tobies Bosch?


Una expressió d'horror traspuà la cara de Tobies en sentir el seu nom. Amb un gest de la mà em va indicar que guardara silenci. S'acostà a mi xiuxiuejant amb una veu tan baixa que resultava difícil entendre'l.

-És el porter. Digues que no sóc a l'habitació... Que no saps on pare...

Tobies es retirà a un extrem que quedava fora de la visió des de la
porta, i jo vaig obrir per fer el que m'havia dit. El porter en veure'm es va
estranyar.

-No és aquesta l'habitació de Tobies?
-Sí. Però també es la meua. Ara la compartim... Però ell ha eixit.
-Té una visita... sap on el puc trobar?
-No ho sé... És possible que haja anat a la biblioteca, però no ha dit res...
-Hi vaig ha mirar. Si torna, li diu que té una visita. No sé quant de temps
s'esperaran...

En tancar la porta, Tobies féu amb els dits d'una mà un gest d'aprovació. Esperà immòbil i en silenci durant un llarg minut i després va obrir cautelosament la porta per mirar si hi havia algú al corredor. Girant-se, em va deixar entendre en veu baixa que ja tornaria més tard i se n'anà sense fer soroll". (pàg. 36-37)



"La veu de Tobies va tornar a despertar-me, tal com havia fet la nit anterior. Sonava encara més angoixada, com si els malsons que l'animaven foren encara més terribles. Vaig esperar sense moure'm que cessaren els gemecs, però augmentaven a mesura que passaven els minuts. A diferència de la nit anterior, no es podia distingir cap paraula en

aquell concert de sorolls. Es tractava d'un pantaix tan exagerat que em va fer témer per la salud de Tobies". (pàg. 43)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

Altres gèneres secundaris són intriga i, algunes vegades, es pot dir que de terror, però no es així sols et posa un poc nerviós pel que va a passar després i també te un poc de aventura.



"-No deixes que vinguin... Ajuda'm... No ho poden trobar... És de mon pare... No te'n vages...

Aquestes i altres expressions semblants es repetien durant minuts, barrejades amb unes altres que sonaven extragueres". (pàg. 44)



L'ESCOLA SECRETA, DE MARIANO CASAS: Toni Morcillo

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Aquesta novel·la és de misteri i d'aventures.



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:



L'ESTRANYA MORT DE BERTA, DE JOAN PLA: María Deltoro

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

L'estranya mort de Berta és una novel·la, generalment, de misteri, a pesar de tindre una mescla de molts tipus de gèneres literaris, ja que Ferran, després de l'assassinat de Berta, ix de Granada fugint per por a ser culpat d'un crim que ell no ha comès, però ningú sap la veritat. En aquesta fugida va viatjant cap al nord, així coneix molta gent que l'ajuda, donant-li treball i va viure moltes aventures. Però la notícia s'ha anat expandint molt, pel que Ferran fuig moltes vegades d'un lloc a un altre.

Una de les persones que Ferran coneix és Irene, una dona de la qual s'enamora i, gràcies a ella, per la seva confiança, ell se n'adona de que no ha de fugir perquè no és culpable de cap crim. Finalment, tot arriba a la normalitat en fer un juí i descobrir la veritat sobre l'estranya mort de Berta.



"Berta morí asfixiada, per estrangulament. Si vosté no he va fer, algú altre ho

va fer... Ens ha de dir tota la veritat". (pàg. 129 i 130)



"El jutge instructor repassà de nou el sumari. Es va detenir en la declaració feta per Imma. Segons ella, abandonà la sala del xalet perquè s'avorria i es dirigí a casa. No havia anomenat en absolut les paraules que havia mantingut amb Ferran. Per què havia dit a Ferran que Berta havia canviat i si s'havia fixat en els seus llavis? Què hi havia en els llavis de Berta? En què havia pogut canviar ella?". (pàg. 130)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

També es tracta duna novel·la romàntica, per l'aventura d'amor i complicitat que viuen Ferran i Irene o, pel passat, quan Ferran estava enamorat.



"I la neu, tan exòtica per a Ferran, va ser testimoni verge, immaculat, del seu

amor". (pàg. 114)



A més, hi ha intervencions policíaques sobre el cas de Berta Colom. No obstant això, també intervé la tragèdia, amb la mort de Tomàs, un gos que, amb el temps, Ferran li va agafar molta estima i, en una de les seues fugides, va morir atropellat.

La història transcorre a través d'un assassinat, però du a terme moltes altres històries que transcorren per aquest motiu. En general, és una temàtica juvenil, ja que és per i per a ells i li ocorre a un grup de joves de Gandia.

​

L'ESTRANYA MORT DE BERTA, DE JOAN PLA: Begoña López

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Aquesta novel·la és de misteri ja que narra la història d'un assassinat i com fuig

Ferran després d'haver sigut acusat de l'assassinat de Berta.



"Al cap d'una hora d'estar gitat sobre el jaç de brosses i palla que s'havia preparat,

Ferran va sentir com unes passes i es va corglaçar. Va pensar que la policia havia

seguit els seus passos i venien a detenir-lo. En lloc era solitari, allunyat un quilòmetre

i mig del poble. Ningú no coneixia el seu amagatall. Es quedà quiet perquè, si es

movia, el jaç de brossa cruixia. Però les passes, dissimuladament, es tornaven més

properes, fins que es van acostar a la porta". (pàg. 39)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

Aquesta novel·la ens fa veure que és també d'un altre tipus no sols de misteri,

jo la trobe romàntica o amorosa, ja que Ferran coneix Irene i també per la seua relació

amb Berta.



"Feia dos mesos mig que Ferran i Berta havien fet l'amor per primera vegada a casa

d'ella, aprofitant el cap de setmana en què els seus pares eren de viatge. Era de nit.

Tota la pell morena del sol de l'estiu de Berta, a la llum de la lluna i de les estrelles,

que els espiaven a través de la finestra oberta". (pàg. 7)



L'ILLA DEL FARAÓ, DE JOAN PLA: Ismael Sosa

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Aquesta novel·la és de misteri i d'aventures.



"Un vell pescador li confia dos secrets ben guardats. El submergiran en unes aventures trepidants". (contraportada)



"Just quan em disposava a eixir del vàter, mentre Tomàs
tornava a taral·lejar els ritmes de rock vaig sentir aquell tro". (pàg. 15)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:



LA LLUNA.COM, DE CARE SANTOS: Julen Ortí

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Es el romàntic. 

​

"Em vaig enamorar d'ell el mateix dia que em va eixir la primera dent. Ell no em correspon, per descomptat. Ni tan sols és un xic d'aquests que et deixen bocabadada. Me n'adone i, tot i així, me l'estime; sé que sóc un cas perdut. I per si no en teníen prou, és el meu cosí". (pàg. 19)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

És la policíaca. 



"C.R.A., de setze anys, veïna de Barcelona, va ser trobada morta a primera hora del dia d'ahir per uns pescadors. El cos va ser traslladat a l'Institut Anatòmic Forense". (pàg. 14)



MARINA, DE GEMMA PASQUAL: Andrea Edo

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Novel·la social. Parla del racisme.



"Dos policies van baixar del cotxe:

-Els papers. -Li va dir un d'ells.

-Quins papers? -es va empipar la Marina.

-Mira que bé parla, sí que aprenen de pressa aquests immigrants. -comentava un policia a l'altre com si la Marina fóra transparent.

-Jo no sóc cap immigrant, jo sóc d'ací. Sóc d'Oliva -va replicar ella.

-Sí, sí... Doncs mostra'ns el carnet d'identitat -li va dir un altre". (pàg. )



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUANDÀRIA:

Novel·la romàntica. Parla dels sentiments entre l'Enric i la Marina.



MENJARÉ BOLLYC@OS PER TU, DE PASQUAL ALAPONT: Laura Montesinos

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

Al llibre Menjaré bollyc@os per tu, el tipus de novel·la predominant és l'amor, perquè,

malgrat la distancia, hi havia, i hi ha, al llarg del llibre, un clar amor entre la Cristina i el Ramon.



"Oh, Cristina, no he pogut dormir en tota la nit. Primer vaig pensar en tirar-me per la

finestra, però no volia disgustar la meua mare. La pobra acaba de plantar unes
margarides sota la finestra de la meua habitació i això l'hauria matada". (pàg. 9)



"A voltes pense que tenen raó els qui diuen que l'amor és cec". (pàg. 15)



"Estimadíssima Cristina de les meues aurícules". (pàg. 29)



"Res més. Catorze dies sense tu, Cristina, i el teu fidel Ramon que t'estima i se sorprèn d'estar encara fresc com una rosa". (pàg. 57)

​

·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

Després, he considerat com a tipus de novel·la secundària l'humor.



"Vaig decidir agafar una intoxicació a base de bollycaos i pastilles Juanola". (pàg. 9)



TOT ET SERÀ PRES, DE PAU JOAN HERNÀNDEZ: Sandra Martí



TOT ET SERÀ PRES, DE PAU JOAN HERNÀNDEZ: Ángela Serra

·TIPUS DE NOVEL·LA PRINCIPAL:

El tipus de novel·la principal és d'aventures. L'amic d'en Xavier Albà va eixir de la clÍnica, estava malalt, però amb les forces del seu amic va eixir a morir a la muntanya.



"Va agrair molt al seu amic, i va travesar la clínica amb pas lleuger, resant perquè sortís tot bé, va agafar la clau que duia en la cartera del seu amic, va obrir l'armari on estava tot preparat i va escapar". (pàg. 38)



·TIPUS DE NOVEL·LA SECUNDÀRIA:

El tipus secundari de novel·la és romàntica. Quan va conéixer en la seua eixida en la masia una noia bruna i, a poc a poc, parlaven, es feien amics i al fi es van declara su amor i s'estimaven molt.



"Eixe dia de la eixida, la pluja queia i queia, el noi necessitava en urgència un aixopluc on pogués treure la roba mullada, va obrir la porta de la masia i estava la noia, al temps, van començar a parlar, fins que un dia ens van dir t'estime". (pàg. 80)



També hi ha una mica de misteri en la novel·la, perquè al principi no diuen res dels seus noms ni de la seua història d'abans, però amb la confiança, s'atreveixen.



"Ella li va preguntar el seu nom pel seu nom, i ell va dir no perqué havia renunciat al seu nom, doncs ella diu el mateix i, amb confiança, van contar les seues històries". (pàg. 90)

​