CARLOS ADRIÁN

Aquest llibre és molt curt, per això m'ha costat tans sols tres dies de llegir-me'l, me'l vaig començar a llegir el dilluns, llegint-me uns sis contes, el següent dia que vaig llegir va ser el dimecres i vaig llegir 7 i el dijous vaig llegir-me la resta.

La meua opinió pre-lectura és que és un llibre molt curt i que no vaig a tindre cap problema a l'hora de llegir-me'l en quant al tema de vocabulari, i en llegir el text de la contraportada puc afirmar que serà un llibre molt entretingut  i, fitxant-me en la portada, puc dir que no em revela res del conte.

La meua opinió post-lectura és pareguda a la de prelectura, perquè he encertat en la major part de les coses que havia dit, és un llibre curt i fàcil de llegir, i és entretingut en la major part del temps, perquè hi ha contes que, no dic que son roïns, dic que no m'han agradat, perquè no els he entés a pesar d'haver-me'ls llegit varies vegades.

Hi ha dos moments que m'han agradat molt, no són dos moments, sinó dos històries, la de Terror i la de Guerra. El que me m'ha agradat de guerra ha sigut que me pareix una historia plena de emoció, en la història de Terror el que més m'ha agradat és que és una història plena de acció i entreteniment en el que Xavi Sarrià aconsegueix que els lectors s'enganxen a aquest conte.

Jo canviaria algunes històries com la de Suburbi o Ambició,​ que no m'han agradat perquè, a pesar d'haver-me-les llegit un par de vegades, no les he entés, i llevaria històries com TV 

i Fragilitat perquè m'han resultat avorrides.

A aquest llibre li pose un 8'5.



LUIS ARAUJO

El llibre em va costar una mica al principi, però una setmana em vaig posar a llegir-lo, en uns quatre dies vaig acabar el llibre, ja que em van agradar molt les històries i em vaig enganxar.

En aquest llibre la portada explica un poquet com seran les històries que conta Xavi Sarrià, m'agrada la portada, però em pareix bastant trista i els temes de les histories seran com la portada, tristes.

Al final va ser com vaig dir jo, és un llibre amb tragèdies però m'ha agradat molt aquest llibre, és fàcil de llegir i pots gaudir si t'agrada molt llegir.

M'ha agradat la història de Terror  perquè aquest tema passa molt als països que estan en lluita i molta gent que està boja fa aquestes coses "pel seu país", però en veritar estan perdent la seua vida fent favades. 

Canviaria els moments finals d'algunes històries perquè són molt tristos i m'agrada que les històries tinguen un final feliç, ja que aquest llibre està bé i tracta de la vida real, també canviaria les morts que hi ha a les històties. Llevaria les escenes de quan el protagonista parla de com es sent, em pareix que no passa res si no ho posem.

A aquest llibre li pose un 8.



HAYET BOUHADEN

Aquest llibre anomenat Históries del paradís m'el vaig llegir sencer en un dia, perquè la meua mare em va castigar totes les Pasqües per les notes, aleshores m'avorria i m'ho vaig llegir.

El llibre jo pense que m'agradarà, perquè la portada té uns dibuixos que m'aportena idees de com serà el llibre i sobre els temes de què tractarà el llibre. Jo pense que el llibre tractarà de bandes juvenils i robatoris, això és el que jo pense i opine.

El llibre ha tractat del que jo pensava i opinava. Les històries del llibre jo pense que són molt interessants, perquè es basen en la vida real, al dia a dia del segle XXI i que una persona ha pogut viure aquestes històries en la seva pròpia carn o el que els ha passat a altres persones i ho han escrit en aquest llibre canviant els noms, com l'autor d'aquest llibre, encara que crec que no, però estic molt contenta perquè el llibre ha tractat del que jo m'imaginava.

De totes les històries del llibre només han hagut dos que m'han impactat. El primer moment ha passat en la història de Por:



"Sí, demà mateix me'n compraré una. Una de ben grossa. L'amagaré sota el llit". (pàg. 13) 



I l'altre moment impactant ha sigut en la història de Avorriment:

​

"La mare riu mentre l'encanona amb l'escopeta de caça. Les conderacions del pare li pegen sobre la bata tacada de sang. Mare implora el Bud". (pàg. 61)

​

No li llevaria ni li canviaria res a aquest llibre, m'agrada tal com està.

Aquest llibre m'ha agradat moltíssim, perquè tracta de la realitat. És un llibre que està basat en fets reals això és el que jo pense. És interessant, és un llibre que enganxa, és a dir, vols
seguir llegint més i més el llibre, també m'ha agradat perquè és un llibre d'aventures, és a dir, m'explique, dic que és d'aventures perquè els protagonistes del llibre narren la seva vida amb
tristesa però, alhora, amb aventura, dic jo. I per finalitzar, també m'ha agradat perquè els temes del llibre tracten de violar, matar, furtar, abandonar... i són coses que encara succeeixen a l'actualitat i segueixen succeint. Aquest llibre el recomanaria a la gent que li agrade llegir temes sobre assassinats, violacions, etc. No tinc més paraules per descriure aquest llibre.

A aquest llibre li pose un 9.



MARÍA CORTÉS

Aquest llibre he tardat en llegir-me'l aproximadament quatre dies, perquè cada vegada em llegia diverses històries en un dia, ja que algunes d'elles eren massa curtes. La impressió que m'ha donat aquest llibre abans de llegir-me'l és que el llibre anava d'adolescents, de problemas que tenien en la seues vides, que estaven sols en el món o això creien ells i feien coses roïnes que, en un futur, en les seues vides, els anava a perjudicar. Aleshores després d’haver-me llegit el llibre, al principi no em vaig enganxar molt perquè m'avorria un poquet, però, desprès, quan continuava llegint, m'anava agradant més. Les històries que més m'han agradat han sigut la d'Oblit (pàg. 79) i la història de Llàgrimes (pàg. 55).

Crec que no canviaria res del llibre perquè m'agrada en general, però si haguera de canviar quelcom seria el conte de Suburbi, perquè, igual que algunes de les meues companyes, crec que no hem entés molt bé eixa història, llavors la faria que siguera una mica més entretinguda, però pels altres m'ha agradat prou el llibre.
A aquest llibre li pose un 8.



MARÍA DELTORO

Històries del paradís és un llibre curt, ja que té moltes pàgines buïdes. Es llig ràpid per l'entreteniment de cada història, encara que té un vocabulari una mica complicat, però tan sols m'ha costat dos dies llegir aquest llibre, dos matins i dos nits en realitat. Tot ha sigut així de ràpid perquè m'han enganxat molt la majoria de les històries. El primer dia vaig llegir huit històries i al següent la resta, ja que vaig tindre més temps. En llegir de

nit m'avorria i al poc temps em dormia, en canvi, pels matins, tot era més fácil.

Abans de començar a llegir, pensava que seria un llibre de tràgedies amb finals caòtics, un llibre de gent fosca, no per la pell, pel que ocorre al seu voltant, no anava molt equivocada, la portada em donava una gran pista. Malgrat tot, sabia que m'agradarien moltes de les històries perquè no sempre vull finals feliços. A més, que Xavi Sarrià escriguera aquest llibre em feia agafar-ho amb més ganes. En acabar per fi aquest llibre, me n'he adonat que no he entés molts dels finals o algunes parts que parlen de fets que jo desconec. Cada història parla de coses diferents i, per a no equivocar-me i entendre-ho tot, havia de descansar, però després em vaig acostumar i va ser un llibre ràpid, divertit i molt enigmàtic. A totes les històries m'he sentit com si jo fora un d'eixos persontges, he imaginat que les formigues vivien en jerarquies i que la próxima vegada els donaria un menjar més a prop, també com si fora eixa xiqueta
nascuda en males condicions de vida, amb mosques, molta sang... Em vaig preocupar molt per aquell xiquet jove que es va embarcar a la mar i, en quedar únicament ell viu, va ser segrestat, i tot això ho conta en una carta a sa mare. Encara que tots han sigut moments molt impactants, el que més m'ha impactat, crec jo, ha sigut quan, a la història d'Avorriment, tota la família acaba morta per culpa de l'alcohol i la mare es
venja.

​

"Es queda immòbil. La mare riu mentre l'encanona amb l'escopeta de caça. Les condecoracions del pare li pengen sobre la bata tacada de sang". (pàg. 61)



I, com ja he dit, hi ha finals que no he entés, per tant, al final li posaria el seu significat, introduint-lo a la història, però la resta està molt bé. És un llibre que m'ha agradat molt i que no he tardat gens en llegir-ho, i ho recomane a tothom i li done l'enorabona a Xavi Sarrià.

A aquest llibre li pose un 8'5.



ANDREA EDO

Aquest llibre anomenat Històries del paradís me l'he llegit durant les nits de vacances, la mitat a casa de la meua iaia a Barcelona i l'altra a ma casa.

Mirant el llibre per l'exterior només se m'ocorre que pot anar de temes socials que són massa importants com per a fer com si no existiren, açò ho sé en part per que la nostra professora ens va parlar una mica d'ell.
En finalitzar el llibre vaig vore que tenia raó, aquest llibre té vint-i-dos històries distintes.
Les històries són molt bones, hi ha algunes que no les he entès massa, com per exemple la història de Silenci, a cada frase o paraula posa un "silenci", ja sé que significa que està en silenci, però cal posar-ho tota l'estona? M'ha paregut graciós que utilitzaren una historieta del videojoc de Mario Bros.
Crec que aquest llibre és bo.
La història que més m'ha impactat ha sigut la del soldat d'elit que conta amb tanta frialtat dla carnisseria que van fer en un poblat per agafar uns presumptes terroristes.

"L'altre dia vam fer una operació especial en que vam capturar vint-i-set terroristes. Els molt cabrons estaven atrinxerats entre les cases d'un petit poble. Utilitzaven els habitants com a escuts. Vam atacar el lloc. El vam arrasar. Vam haver d'utilitzar artilleria pesant perquè els malparits estaven ben amagats als soterranis. Van tardar dos dies a sortir dels seus forats. Els vam haver d'escalfar. La nostra aviació va atacar de nit i nosaltres de dia. Primer el vam fer amb llançacoets autoguiats i després amb la cavalleria. Vam fer miques aquell poble. Una carnisseria. Però al final van sortir dels caus. Els vam capturar vius. Vint-i-set terroristes. Tot un èxit". (pàg. 106)

No li canviaria ni llevaria res.

A aquest llibre li pose un 8.



ENCARNA FERNÁNDEZ

Aquest llibre vaig llegir-me'l en dues vesprades, ja que no tenia res a fer, perquè les meues amigues no eixien perquè havien de fer deures i llegir-se'l elles també i, com no era molt llarg, va ser fàcil de llegir, però hi havia coses que no entenia.

A mi la portada no m'agrada perquè pareix com trista i apagada, com si fora un lloc on no existeix la felicitat. Els edificis de darrere pareixen les Torres Bessones desprès de l’accident ja que estan trencades obscures i pareix que vagen a caure.

Jo crec que aquest llibre tractarà sobre històries entretingudes i cada una contarà alguna cosa interessant, espere que m'agrade i no siguen històries de pena.

Aquest llibre no m'ha agradat gens, ja que jo pensava que serien històries divertides i no de morts i, la veritat, preferisc llegir-me La gramàtica de l'amor que aquet llibre, perquè també hi havia algunes històries que no he arribat a entendre .

El que més m'ha impactat ha sigut el primer capítol:



"Estic amagat dins d'un armari. Sent la gent cridar. Són crits confusos, borrosos. Estic molt nerviós. Tremole. Les cames em fan figa. Tinc ganes de plorar. Déu meu, per què? Tot ha sigut molt ràpid i caòtic. He corregut entre els trets, els crits i la sang i m'he amagat a l'armari d'un aula". (pàg. 9)

​

Canviaria el final de tots els contes per a que foren un poc més agradables de llegir, però també faria, en compte de moltes històries, un relat contant una d'elles, però explicant-la més.

A aquest llibre li pose un  7.​



GEMA FERNÁNDEZ

A mi la portada em dóna una sensació d'un poble on no hi ha molt de control i sembla que són xiquets que cada dia s'esforcen per a que siga un dia més a la vida i sobretot per a poder sobreviure en aquest món on ells pareix que viuen entre misèria i poca educació, on tots els dies es superen per a traure el millor d'ells per a poder sobreviure, a la imatge sembla com que tot està per dalt d'ells, pareix que ells siguen persones xicotetes que s'esforcen diàriament per a traure el millor d'ells.

Aquest llibre és difícil al d'entendre, ja que el seu vocabulari és molt rebuscat i molts dels contes he hagut de llegir-los dos vegades per a poder entendre el seu significat, no pel seu vocabulari, sinó per la comprensió del text.

No m'ha agradat, ja que a la majoria dels contes hi ha morts i desgràcies, no és una realitat de la meua vida quotidiana però l'autor ha volgut fer una comparativa posant-li un poc de ficció a cada història.

A mi, personalment, m'agraden els llibres que relaten històries de la nostra edat, com La gramàtica de l'amor, no amb tanta crueltat com aquest llibre.

M'ha costat molt llegir-lo. Jo crec que aquesta història, com he dit a la meua opinió, no era molt agradable, ja que sempre estava parlant de mort i destrucció i sempre pensava en la desgràcia i en la part roina de les coses i, sobretot, no m'ha agradat perquè jo sóc més d'històries d'amor i no com aquestes que pensen en la destrucció i en morts i en el costat roin de la vida, on tot és fosc.



"Dos dies. La vida són dos dies. Cedir-la o lluitar-la. Tu tries: t'arrossegues o somnies". (pàg. 47)



A aquest llibre li pose un 7.



CRISTIAN GIL

El llibre Històries del paradís me l'he llegit en 3 dies. Jo, abans de llegir-lo, pensava que seria molt avorrit perquè no m'agrada llegir i més encara en valencià.

Quan he mirat a la portada me n'he adonat que tractaria dels suburbis de les ciutats.
El moment més impactant ha sigut al relat de Guerra. Quan havien divisat als enemics i havien començat a disparar als cascos enemics i quan es van acostar van adonar-se'n que eren els caps dels seus companys.
El llibre ha sigut molt entretingut perquè me l'he llegit molt ràpid i ha sigut molt interessant.
Llevat el conte de Silenci, tota la resta m'han agradat.
Jo crec que no canviaria res d'aquest llibre menys el llibre de Silenci, que en la meua opinio no té sentit.

A aquest llibre li pose un 8.



GLORIA LÓPEZ

Llegir-me tot el llibre m'ha costat tres dies solament perquè m'ha paregut entretingut i, a més, perquè les històries eren curtes i es feia amé. La meua opinió pre-lectura va ser un poquet negativa perquè havia escoltat que eren histories molt dramàtiques, tristes, violentes... i vaig pensar que no m'agradaria gens.

Després d'haver-lo llegit em pareix un llibre molt interessant i, encara que les històries siguen tristes, violentes, cruels, etc., crec que mostren escenas reals de la vida. El moment que destacaria en el recull és el que ocorre a Avorriment perquè em va impactar molt que es pogueren fer ixes coses i, a més, a gent de la teua família.



"S'ajup i recull el telèfon però quan vol alçar-se topa amb una ombra familiar. Es queda inmóvil. La mare riu mentre l'encanona amb l'escopeta de caça. Les condecoracions del pare li pengen sobre la bata tancada de sang". (pàg. 61)



D'aquest llibre no canviaria res perquè m'agrada com està fet.

A aquest llibre li pose un 9.



BEGOÑA LÓPEZ

Vaig començar a llegir-me el llibre el mateix dia que m'el vaig comprar, perquè, com en classe ja vam llegir un capítol i em va agradar, vaig tindre ganes de començar-ho a llegir de seguida i així llevar-me deures de Pasqua de damunt.

Però, a poc a poc, ho vaig anar deixant per al final. Vaig començar molt fort el primers dies llegint un munt i al final vaig acabar acabant el llibre els últims dies de Pasqua.

La primera impressió que em vaig portar al veure per primera vegada la portada en
classe va ser que el llibre no m'agradaria, que em passaria quasi el de sempre amb els
llibres que em solen manar en l'institut, que m'avorriria, se'm faria llarg... i açò que no tenia moltes pàgines i, com sempre,  acabaria llegint-lo els ùltims dies a corre-cuita.

Em va agradar bastant, més del que m'esperava, ja que em costa parlar i llegir llibres en valencià. Algunes de les històries em van impactar i unes altres em van impactar molt. El vocabulari va ser, més o menys, fàcil de llegir, de vegades
parava per a cercar al diccionari el significat d'algunes paraules.

El moment més impactant va ser en la primera història, quan el protagonista al final del conte Por,  després de tot

el succeït, de veure morts i tot els moments de tensió que va viure, quan ja ho rescaten diu que l'endemà es comprarà un arma, com el dels policies igual de perillosa i gran.



"No puc deixar de mirar aquella gran arma automàtica de l'agent que ha entrat amb ella. I com m'atrau. I com m'ompli de pau. Sí, demà mateix me'n compraré una. Una ben grossa. L'amagaré sota el llit. La portaré a l'escola. Em protegirà". (pàg.13)



Jo per la meua banda no canviaria gran cosa, però solament llegint els títols dels capítols, que són vint-i-dos diferents, la majoria d'ells són paraules de tristesa, de dolor, paraules dures i pocs d'aquestos títols són bonics, això significa que el llibre
és una mica dur, jo per la meua banda posaría històries més boniques i diferents.

A aquest llibre li pose un 9.



LAURA MONTESINOS

El llibre Històries del paradís ha sigut un llibre que he llegit a la primera setmana de Pasqua i sempre per les nits, abans de començar a llegir-lo sabia que no anava a tindre cap referència amb el títol, perquè a classe vam llegir una historia i no era per a

res del paradís, sinó tot el contrari. A més a la portada veiem un parell de xiquets jugant a bàsquet i un altre que pareix trist i marginat, com si els altres no li deixaren jugar.
Pel que vaig pensar que aquest llibre no anava a tindre moltes alegries. I després de llegir-lo me n'he adonat que totes les històries són el contrari al paradís, perquè a totes ixen persones, o en algunes fins insectes a la guerra, amb problemes i en quasi totes acaben morts o malferits. El moment que més destaque és a l'historia de Llàgrimes que és la que més es pot dir que m'ha agradat, perquè conta l'història d'una mare i
el seu fill menut, que pense que per causa de les guerres no poden estar a sa casa, i estranyen algú que està molt lluny.



"-Mira! –diu la mare-. Has vist aquell altre estel?
-Sí.
–I veus com brilla la nit?
-Sí.
–Doncs quan el mires pensa que el Selim també l'està mirant..." (pàg. 55)



Però el llibre no m'ha agradat massa ja que quasi tot eren guerres i morts, però són històries reals i això em va impressionar. Al principi pensava que no m’anava a agradar ninguna però quan vaig anar avançant em van agradar cada vegada més.

A aquest llibre li pose un 7’5.





ANTONIO MORCILLO

​M'he llegit aquest llibre al llarg de les vacances perquè també havia de fer altres deures.

Jo creia que no m'agradaria, però al final sí que m'ha agradat i també és molt curt i la lletra és més o menys grandeta, també el recomane a algú familiar o amic.

El llibre és entretingut i, per a mi, és com una droga (no pren cap, eh!) perquè enganxa i és molt curt. Quan et lliges un conte no saps parar perquè t'entren ganes de llegir més i més però al final he acabat llegint-lo poquet a poquet.

El primer conte m'ha agradat molt.

​

"Estic amagat dins d'un armari. Sent la gent cridar. Són crits confusos, borrosos. Els sent però no els distinguisc. No sé què diuen. Estic molt nerviòs". (pàg. 9)

Cambiaria el conte d'Ambició perquè es molt llarg i pesat i no m'ha agradat gens.

A aquest llibre li pose un 9.



JULEN ORTÍ

D'aquest llibre m'espere diverses històries basades en diferents temes, però sobretot en el maltractament en l'escola i les reaccions d'aquests quan els maltracten.

És un llibre molt entretingut i m'agrada molt perquè el llibre esta dividit en diferent històries amb diferents temes, però hi ha una cosa que no m'agrada, algunes de les històries no són coherents, és a dir, en un principi parla d'una cosa i al final parla d'una altra cosa totalmente diferent a la que es tractava fins al moment. Això ha sigut l'únic entrebanc que li pose a aquest llibre. Pels altres em pareix un llibre molt entretingut. Algunes de les seues històries m'han arribat a agradar molt, altres no tant, però no són roïnes del tot. El que pensava en un principi no ha tingut quasi res de repercussió en el llibre. M'ha sorprés positivament i no em penedisc d'haver-ho llegit. Jo el recomanaria a gent que li agrade este tipus de llibres dividit en històries.
La meua valoració serà bona ja que m'ha agradat molt el llibre i no podria destacar cap fallada mes.

A aquest llibre li pose un 9.



CARLOS RODRIGO

Aquest llibre no és una única història, sinó que en són diverses. Una d'elles és la tràgica història que pateix un jove finlandès que s'amaga dins un armari en veure morir tots els seus companys de classe per un altre alumne. Un altre exemple n'és que un soldat nord americà d'elit explica sense por ni pudor a les càmeres com va arrasar un poblat iraquià per atrapar un grup de presumptes terroristes. La última que se'ns narra a aquest llibre són dos joves africans que pugen a bord d'una barcassa per l'oceà que els ha de conduir al paradís.

Aquest llibre a mi em va agradar molt i, sobretot, em va impactar. Perquè explica tota

una sèrie de fets que, potser succedeixen a la realitat, però, per les raons que siguin, no són exposades al públic arreu del món. 

A aquest llibre li pose un 8.



ÁNGELA SERRA

Jo el dissabte sis d'abril, i el diumenge m'he llegit el llibre i he fet el treball, els altres dies no perquè me l'havia de comprar i també el tenia el meu germà, Marcos.

La meua impressió del llibre no és molt bona, la portada pareix violenta, de xics amb problemes, pense que hi ha millors.

La impressió post-lectura ha empitjorat un poquet, la majoria dels contes no acaben bé, ningú m'ha agradat, jo cambiaria molts finals, perquè no m'agradan els d'horror.

Jo destaque aquest moment, perquè crec que un mosquit no pot llegir i pensar.

"Un cop allí clou les ales, esmola la vista i prova de llegir dissimuladament alló tan misteriós que escriu la xica". (pàg. 23)



Jo canviaria del conte d'Equilibri que, després de l'actuació de la trapecista, ningú es moga, al contrari, que ella vaja a altres llocs on faça el mateix i impressionar la gent.

Com que no m'ha agradat, quasi totes les históries acaben amb sang, crits, matances i a mi m'agraden les novel·les sense tot aixó, a aquest llibre li pose un 6.



MARCOS SERRA

El llibre me l'he llegit els dies 1 i 2 d'Abril. Jo, abans de llegir, vaig pensar que Avorriment tractaria sobre un xic avorrit a la seva casa perquè no tenia amics i no tenia que estudiar.

Mirant la portada sembla un llibre que relata esdeveniments positius, però res més lluny de la realitat.

El moment més impactant és quan al conte Por es fa mal al turmell i té que anar poc a poc fins una classe per a no ser mort.



"Una intensa puntxada al turmell (...) no em queden gaires forces, però no tinc cap altra alternativa. M'acoste lentament cap a la clase que hi ha davant les escales". (pàg. 10)



El llibre no m'ha agradat molt perque no l'he entés tot.

Li pose un cinc perque encara que no l'he entés té alguns bons contes i molt variats, de manera que a tots li agrada algun conte.

Jo canviaria el final d'alguns contes per a que no foren tan tràgics.

A aquest llibre li pose un 7'5.



VÍCTOR SOLAZ

He tardat al voltant de cinc dies en llegir-me aquest llibre, encara que no van ser seguits. Llegia quan tenia temps i ganes, principalment pel matí, ja que era l’únic moment del dia en què feia feina, encara que hi ha hagut dies que també he llegit de nit al  llit, abans d’anar-me a dormir.

La primera impressió que vaig tindre del llibre va ser que creia que m'anava a agradar i que seria interessant. Els colors, la foto de la portada, el tipus de font i com estava organitzada la coberta exterior del llibre m'ha sorprés per a bé, ja que em vaig imaginar que la portada seria austera i fosca, amb fades i sers ficticis dibuixats, i no una foto tan estranya com la que hi ha, la qual, per cert, em recorda al World Trade Center.

La meua impressió post-lectura ha sigut bona, encara que esperava que m'anara a agradar i a impressionar més. Per a res pensava que el llibre estiguera format per una sèrie de relats curts. A més, aquesta estructura m'ha paregut molt enginyosa i innovadora, ja que no havia llegit mai cap llibre que estiguera organitzat així. Així mateix, alguns relats tenien relació entre si, com és el cas dels relats Coratge i Oasi, Avorriment i Orgull, Desfici i Alliberament o Orgull i TV. Açò últim m'ha paregut prou original.

La part del llibre que més m'ha impactat ha sigut el final del relat Avorriment. Em va deixar prou atònit i sorprés, ja que, a diferència d'altres relats, no m'esperava per a res eixe final tan inesperat i tan contundent.



"La mare riu mentre l'encanona amb l'escopeta de caça (...) Quan cau, el seu cos tecleja zdfkhdskfhsldkjfhklsf a la pantalla. L’Asian_princesS* respon <<Jo també vull embogir...>>. Mentre ho escriu, la mare es rebenta la boca amb l'arma". (pàg. 61)



Jo, d'aquest llibre no canviaria res en concret, està escrit d'una forma prou peculiar, encara que correcta i el que sí que faria seria ampliar els relats un parell de pàgines per a, d'aquesta manera, escriure més detalls i entendre així millor els relats, ja que reconec que m'ha costat entendre alguns relats.

A aquest llibre li pose un 9.



ISMAEL SOSA

M'he llegit el llibre l'últim dia de vacances perquè em van deixar el llibre i com el llibre és curtet m'ha donat temps a llegir-ho i a fer el treball.

Ja sabia que és de contes variats, però vaig creure que serien tots sobre armes, víctimes, agressors i por.

El llibre m'ha agradat perquè és entretingut i curt, m'ha sorprés perquè no era jo l'havia pensat​

M'ha fet molta gràcia una part del conte Guerra.



"Quan els dos amics entren a la discoteca, el volum de la música rebenta les orelles. A la pista de ball le xiques remenen els cosos i els xics s’hi enganxen com si estigueren imantats".

(pàg. 43)



M'ha fet gràcia perquè és veritat. No canviaria res pero sí posaria algun conte més com el primer, però el llibre m'ha agradat i no m'ha costat molt llegir-lo.​

A aquest llibre li pose un 9.